Masia Obada
del Vilaplana

La finca fa 9.912,32 m² i la casa n'ocupa poc més de cent. Al plànol, la meitat de dalt és bosc; la de baix, hort en bancals amb una bassa i un dipòsit. El torrent la voreja i el camí hi arriba pel nord-est. La casa és a l'extrem de llevant, arrapada al camí i al mur, que és l'únic punt de tota la finca on el terreny fa una plataforma prou plana.

Ser al mig del bosc té conseqüències que no són poètiques. La Llei 5/2003 de prevenció d'incendis forestals obliga a mantenir permanentment una franja de 25 m al voltant de l'edificació, aclarida i sense vegetació seca. És el cercle vermell del plànol, i és una obligació de la propietat, no una recomanació.

El que hi havia eren dos cossos enganxats. El de pedra, amb els arcs i el sostre de revoltó, era la casa: un únic espai que feia d'estar, de menjador, de cuina i de dormitori, amb un bany en un racó. L'altre era un cos de magatzems: quatre peces sense connexió amb la casa que en sumaven 35,64 m².

Entre tots dos, 111,35 m² construïts i 96,80 útils. Al cadastre hi consta 1972 com a any de construcció —la data d'una reforma, no la de la casa— repartits en 60 m² d'habitatge i 28 de garatge.

Tota la reforma es resol amb un canvi d'ús. Els quatre magatzems passen a ser tres habitacions —6,20, 6,14 i una suite de 10,26 m²— servides per un distribuïdor de 6,95 i un bany de 2,65. La sala de pedra deixa d'haver de fer de dormitori i es queda amb el que li toca: 49,68 m² d'estar, menjador i cuina, amb el bany i el safareig recollits en un bloc de 7,67 al fons.

La contrapartida és que la superfície útil baixa: dels 96,80 m² de magatzem i sala als 89,55 d'habitatge. Set metres se n'han anat en envans, trasdossats i el gruix del bloc humit. És el preu de tenir habitacions.

El que hi guanya la casa és el davant. L'entrada es queda on era, però el buit entre els dos cossos —que fins ara era terreny— passa a ser una tarima pavimentada que recull la taula de fora i reparteix cap a la sala i cap a les habitacions. El que eren dues construccions d'esquena passa a ser una casa amb una façana.

Els dos cossos no s'unifiquen. El de la casa es queda amb la pedra vista i amb els arcs i les obertures que ja tenia; el que hi entra de nou —fusteries de vidre a tota l'alçada dins d'aquests mateixos forats— es llegeix com el que és. El dels magatzems ja era arrebossat: el que hi canvia és que les dues finestres petites que tenia passen a ser tres balconeres verticals, i això sol l'ordena com una façana i no com un mur amb forats.

El coronament de peça ceràmica amb doble goteró, que el cos dels magatzems ja duia, s'estén al de la casa. És l'única línia nova que travessa l'edifici sencer.

L'espai entre els dos volums és el que la casa no tenia. Amb la tarima i la taula, la façana de pedra passa de ser un mur exterior a ser la paret d'una habitació sense sostre.

Aquestes tres imatges són el mateix enquadrament de la portada, a tres moments del dia. De nit, quan les úniques llums són les de dins i les de la garlanda, el que es veu és exactament això.

La sala es queda tal com és. El sostre de revoltó entre bigues, el pilar d'obra que rep la jàssera al mig i l'arc de la façana no es toquen: són l'única cosa d'aquesta casa que no es podria tornar a fer. Amb 2,93 m d'alçada lliure, hi ha mig metre més d'aire que a qualsevol de les habitacions.

El que s'hi afegeix va tot per un costat. La cuina —illa i frontal continu fins al sostre— ocupa una sola banda i deixa la resta lliure; el bany i el safareig es tanquen en un bloc al fons, contra el costat que dona al terreny, perquè la façana quedi sencera per a la sala. Els lluernaris nous il·luminen el fons, que és la part que no arriba a cap finestra.

Amb la geometria decidida, el que queda obert és el material. Aquestes quatre imatges són la vista anterior amb quatre acabats de cuina i paviment diferents, i s'han fet per triar, no per publicar.

Serveixen sobretot per veure què fan amb la pedra i amb el sostre de fusta, que són els dos materials que no es toquen i que hi han de conviure.