Residencial
Poble Nou

El solar és una cantonada. Dona a tres vies alhora —el carrer Major, el carrer del Doctor Esteve i el passatge de Sansa— i només té paret mitgera per un costat. És això, i no cap altra cosa, el que decideix l'edifici: aquí no hi ha darrere.

Són 311,36 m² segons el POUM, al Poble Nou de Manresa, a tocar del Passeig Pere III. L'estació dels Ferrocarrils i la d'autobusos queden a un minut a peu, i el comerç de barri és al mateix carrer.

Amb front a tres carrers, l'edifici no necessita pati de llums: totes les peces de dia i tots els dormitoris donen a l'exterior. El que a la resta de l'illa és un pou de ventilació, aquí és façana; i per això cada habitatge té terrassa, també els més petits.

L'obra vista de les plantes altes s'atura al sòcol. La planta baixa és el garatge i el vestíbul, i el garatge s'ha de ventilar de manera natural: la façana hi passa a ser una gelosia —ceràmica o de xapa micro-perforada, encara per decidir— que deixa passar l'aire sense convertir el peu de l'edifici en una paret cega en tres carrers.

Darrere seu hi ha catorze places d'aparcament i nou trasters, repartits entre la planta baixa i un soterrani sencer. L'ascensor hi baixa.

Onze dels dotze habitatges tenen terrassa. No són balcons de barana: la d'un dels pisos de quatre habitacions fa 2,01 m de fondària per 4,53 de llarg i hi cap una taula de menjador parada, no una cadira de compromís. A l'àtic, la terrassa —77,06 m²— és més gran que l'habitatge.

Totes van encastades dins del volum, protegides per la llosa de dalt. A l'estiu això és ombra, i a l'hivern deixa entrar el sol baix per la balconera. Els envans que les separen són d'obra vista, com la façana: des de dins, la terrassa és una habitació més que en comptes de sostre té cel.

La peça de dia és sempre la mateixa idea: cuina, menjador i sala en un sol espai obert a la terrassa, amb la cuina en illa o en península fent de límit. La resta de l'habitatge penja d'un distribuïdor curt.

Els fals sostres de cartró-guix deixen 2,50 m lliures a sales i dormitoris i 2,20 a banys, cuines i distribuïdors, que és on hi passen els conductes de la climatització. El paviment és parquet laminat a tot l'habitatge i gres porcellànic a banys i cuines.

Que el promotor sigui l'arquitecte vol dir que la divisió no està tancada abans d'hora. La planta primera, per exemple, s'havia dibuixat amb tres habitatges i ara en té cinc, d'un i dos dormitoris; la segona i la tercera en tenen tres cadascuna, de dos, tres i quatre; i a sobre hi ha l'àtic. Dotze en comptes de deu.

La planta àtic només pot ocupar el 35 % de la que té a sota: 105,19 m² sobre 300,54. La normativa, doncs, obliga a deixar dos terços de la coberta lliures, i el projecte no els reparteix entre els habitatges de dalt.

El que hi va és una terrassa comunitària amb piscina, dutxa exterior i una zona d'ombra. És l'única part de l'edifici que és de tothom i alhora la que té les vistes: al Poble Nou, per damunt de les cobertes, es veu tot el pla i la muntanya al fons.

La façana d'obra vista és de doble full amb 10 cm de poliestirè entremig. El full exterior no es recolza als forjats sinó a una perfilaria d'acer fixada al seu cantell, i entre les dues coses hi queda l'espai just perquè l'aïllament passi de dalt a baix sense interrupcions: és la manera de no tenir un pont tèrmic a cada planta.

La resta és conseqüència d'això: doble vidre amb control solar i càmera de 16 mm amb gas argó, fusteria d'alumini amb trencament de pont tèrmic, coberta invertida i aerotèrmia per a l'aigua calenta i per a la climatització de cada habitatge.