Casa M&M

La finca és una llenca allargada de nord-est a sud-oest, de 4.219 m², plantada d'oliveres de secà. Un camí rural la voreja i la connecta amb el nucli de Montesa, que és a menys de tres-cents metres. El terreny baixa de 496 a 483 m en una successió de talussos i bancals; a dalt de tot, on el camí hi arriba, hi ha l'única plataforma plana: l'era.

A l'era hi ha les ruïnes de l'antic trull d'oli de Montesa, un rectangle de 13,80 per 5,47 m de murs de tàpia i pedra que queden drets fins a la coronació. Són el que va quedar d'una instal·lació agrícola lligada a l'oliverar, i la casa es fa al seu voltant, no al seu lloc.

És sòl no urbanitzable. El que fa possible construir-hi és el règim de zona de vora de la llei d'urbanisme d'Aragó: al voltant dels nuclis petits s'hi admet un habitatge unifamiliar per parcel·la si la finca passa dels 1.500 m², si la casa no supera els 300 m² construïts, si es reculen tres metres dels límits i sis de l'eix del camí, i si el promotor porta l'aigua, la llum i el clavegueram des de la xarxa municipal.

Aquí tot això es compleix amb marge: 188 m² sobre 300, una sola casa a la finca, i les tres xarxes a poc més de cent metres, que s'hi porten per una única rasa sota el camí. A canvi, la parcel·la queda vinculada registralment a aquest habitatge —no se n'hi podrà fer cap altre— i cedeix al municipi una franja de tres metres al llarg del camí.

S'hi entra per l'articulació entre els dos cossos del nord, de cara a les ruïnes. A un costat, el cos central: la sala, el menjador i la cuina en un sol espai, amb una terrassa descoberta cap al bosc i un porxo amb la taula rodona cap al pati. A l'altre, el cos de llevant, amb el taller, un bany, la segona habitació i el safareig amb les instal·lacions.

El tercer cos és el de ponent: la primera habitació amb el seu bany, que s'hi arriba per un distribuïdor i que té el seu porxo propi. Els tres cossos sumen 188 m² construïts; els porxos i la terrassa fan que l'ocupació arribi als 250.

La casa s'assenta a la cota 496, damunt de la plataforma de l'era. Per sota, el talús cau cap al camp; per sobre, el mur del trull arriba als 498,90. La casa no passa d'aquesta alçada.

L'espai entre els cossos i les ruïnes és l'eix de la casa. Les oliveres de l'era hi queden a dins, i els murs del trull es recuperen tal com són: no per fer-hi res, sinó perquè es vegin. És l'única part del projecte que ja existia, i és la que ho ordena tot.

Les quatre imatges de sota són el mateix enquadrament del pati a la tardor, a l'hivern, al capvespre i de nit.

La normativa demana que la casa respecti la identitat tradicional del lloc, i el projecte ho resol amb tres materials. La coberta és inclinada, a dues aigües, amb un 30 % de pendent i teula àrab. El carener corre paral·lel a la façana, a uns 90 cm, i el ràfec dona la volta a la casa sencera: un pas perimetral cobert que és el que permet els porxos sense afegir-hi cap volum.

Les façanes van amb un monocapa de to terracota o arenós, a decidir a l'obra. Les fusteries, de fusta natural o pintada, o d'alumini amb acabat de fusta. Els dipòsits i la maquinària queden amagats: cap element tècnic vist des del camí.

El cos central és un únic espai de cap a cap, amb el sostre de fusta vist seguint els dos pendents de la coberta. La cuina, en illa, ocupa una banda; el menjador, el mig; la sala, l'extrem de ponent, que és el que mira a la terrassa i al bosc.

Les balconeres van de terra a sostre i s'obren als dos costats: cap al pati i les ruïnes per un cantó, cap a les oliveres i la serra per l'altre. A l'interior, la mateixa terra de les façanes i la mateixa fusta del sostre.

El mateix enquadrament, des del menjador cap a la balconera del porxo, a la tarda, al capvespre i de nit. Amb la llum de fora la cuina de contraxapat i el sostre són una sola fusta; sense, el que queda són les tres làmpades i el pati a fora.