Residencial
Copèrnic

El solar fa cantonada entre el carrer Copèrnic i el carrer de Narcís Monturiol, a l'extrem est de Vilanova del Camí. Just a l'altra banda de Narcís Monturiol s'acaba el sòl urbà: el que hi ha a continuació és el sector r2, 112.410 m² encara sense desenvolupar.

El planejament hi admet edificació aïllada de planta baixa i pis. L'illa del davant, en canvi, és de planta baixa i tres plantes, i això no és un detall de plànol: el bloc de quatre alçades es veu des de l'estar de les tres cases. Tot el jardí està pensat contra aquesta vista —bardisses altes, tanques de canyís i una feixa que aixeca la piscina— i és per això que la casa mira cap avall, cap a l'aigua, i no cap al fons.

La finca es divideix en tres parcel·les i cap de les tres no és igual que les altres: 264, 178 i 293 m². La forma del solar, que és un trapezi, s'ho menja tot pel costat de la casa B.

La resposta del projecte és no repartir la diferència. Les tres cases són exactament iguals —144 m², 72 per planta, el mateix rectangle— i tota la desigualtat cau al jardí, que va dels 102 m² de la B als 212 de la C. Val a dir-ho perquè és el que distingeix comprar-ne una o una altra: no es tria casa, es tria jardí.

El perímetre és tancat i no es discuteix: 72 m² per planta, les mateixes obertures, la mateixa escala al mateix lloc. El que sí que es tria és com es parteix per dins. Hi ha tres plantes baixes i dues plantes primeres, i com que es poden combinar lliurement, dins d'aquest únic volum hi ha sis cases possibles.

A planta baixa, cada opció es paga amb metres d'una altra peça. L'A —la que va inclosa— separa la cuina de 8,60 m² de l'estar amb un rebost de 6,82 al mig. La B es queda sense rebost i obre una cuina de 13,22 al menjador. I la C es menja vuit metres llargs de sala —de 37,30 a 29,10— per fer entrar el cotxe a dins.

A dalt la tria és més curta i més neta: tres habitacions amb terrassa, o quatre sense. La terrassa de 5,80 m² que la planta baixa deixa lliure sobre el jardí és exactament l'espai on cap la quarta habitació, de 7,30.

La resta es reajusta a l'entorn del mateix distribuïdor de 10,40 m², que no es mou en cap de les dues: l'habitació 1 cedeix un metre, la 2 en guanya mig i els dos banys creixen una mica. La pregunta, doncs, no és quantes habitacions vols, sinó si vols sortir a fora des de dalt.

La planta baixa és una sola peça llarga travessada per l'escala, que no és una escala sinó un moble: un volum massís que separa l'entrada del menjador, guarda l'armari a sota i deixa passar la llum per la gelosia de dalt.

Els acabats de les infografies són un estudi, no un plec de condicions. La casa es lliura amb cuina lacada, encimera i sòcol de granet, paviment laminat i porcellànic a les zones humides; qui vulgui el mobiliari fet a mida —la fusta de noguera, la pedra fosca— ho té com a personalització.

La casa no dona al jardí de pla. Entre la porta corredissa i la gespa hi ha una feixa: una terrassa ceràmica que continua el nivell de dins i que porta la piscina incorporada, amb el mur d'obra fent de vora. El que hi ha més enllà és gespa i prou.

És el que permet que la piscina sigui una opció i no una obra a part. La feixa hi és igualment; si no es contracta la piscina, el que hi ha és terrassa.

La façana d'accés és deliberadament callada. Un pla continu de SATE en color sorra, les finestres verticals de la planta primera i, a baix, només el que fa falta: la porta de cada casa, el pas cobert i les tanques que amaguen les places d'aparcament.

Que les tres cases es llegeixin com un sol volum, i no com tres façanes de costat, és el que fa que una promoció de tres unitats no sembli una filera petita. Tot el que hi ha de particular en cada casa —les opcions, el jardí, la piscina— queda a l'altre costat.